La puja pels edificis amb «bitxos» al Poble Sec
Comprar una finca de propietat vertical (d’un sol propietari) situada a les zones cèntriques d’una ciutat bolcada al turisme com és Barcelona s’ha convertit en un dels objectius predilectes dels grans inversors immobiliaris. Hi cal afegir:
- Una de les legislacions d’arrendaments urbans més favorables pels propietaris de tota Europa
- Una fiscalitat molt baixa per als inversors
- La dilatada tradició d’una economia especulativa amb la corrupció i el nepotisme corresponents
- Un empobriment generalitzat de les classes populars que ha fet baixat els preus dels immobles
Els impulsors principals d’aquesta nova bombolla són els fons d’inversió immobiliària internacionals. Envien persones de la seva confiança, les quals – en col·laboració amb agents immobiliaris, advocats, arquitectes locals, etc.- adquireixen finques barates per renovar-les i vendre els nous habitatges a uns preus molt elevats. Al llarg d’aquest procès es desfan dels antics llogaters amb procediments que es coneixen pels noms de desnonament invisible i mobbing immobiliari.
En el cas de veïns amb contractes indefinits, els nous propietaris acostumen a oferir sumes entorn a 20.000 € perquè marxin dels seus pisos. Segons la rendibilitat de la finca i la capacitat de resistència de la gent, aquestes sumes poden augmentar. Els imports que ofereixen a gent amb contractes temporals en vigor són molt inferiors, sovint només donen per pagar les despeses de gestió d’un altre contracte de lloguer que, tal com estan els preus del lloguer, segur que no serà al barri i, probablement, tampoc a la ciutat.
Aquestes «pastanagues», sovint, venen acompanyades de:
(a) Trucades cada cop més insistents per representants de la nova propietat que intenten regatejar el preu perquè els afectats marxin del seu pis
(b) Molèsties causades pels paletes encarregats de reformar la finca. Fins ara aquestes pressions i molèsties – en combinació amb el desemparament de les persones afectades – han sigut tan grans que molta gent acaba per cedir a la por i la impotència i marxa de les seves llars.
A continuació van alguns exemples concretes d’aquestes pràctiques al Poble Sec (per un cas especialment greu, mireu l’entrada sobre Norvet, SL al final d’aquest document):
Adreça: Tapioles, 29
Propietat: Norita Investments, S.L. Passeig de Gràcia 12-14, 4t, pta 1era
Es tracta d’un edifici adquirit l’any passat per un «xiringuito» amb capital forà darrera, d’acord amb les pautes habituals: finca més o menys antiga, habitada al menys parcialment per veïns amb contractes temporals, preferentment amb uns pisos buits… En aquests moments queden molt pocs veïns i l’edifici s’està renovant, amb les conegudes molèsties per les persones que encara hi queden.
La societat limitada que figura com a propietària de la finca va ser fundada en juliol de 2015 per un tal Andres Basilio Sastre O’Reilly que ja portava uns quants anys fent d’administrador únic de societats limitades, algunes de les quals amb una vida molt efímera, i totes amb un capital social de 3.000 €. Per exemple, Norita Investments, la propietària oficial de la finca Tapioles, 29, continua figurant com a SL amb un capital social de 3.000 €, tot i que la finca deu haver costat un milió llarg d’euros.
El 3 de maig d’enguany, Sastre O’Reilly va ser substituït per un economista argentí en els càrrecs d’administrador únic de la Norita Investments, SL i de la CDOSEME INVEST, SL, les últimes dues empreses en que figurava. En l’actualitat, Sastre O’Reilly ha desaparegut del mapa, les «seves» antigues empreses continuen estant radicades en el Passeig de Gràcia, 12-14.
Adreça: Roser, 29 bis
Propietat: Justianiano 2000, SL, Carrer Vico 21, 08021 Barcelona, Tel. 932000716
La immobiliària va adquirir la finca el 22 d’octubre de 2015 per un import oficial d’1.400.000 €. A diferència de les societats creades per testaferros de fons d’inversió de capital estrangera, ens trobem davant d’una empresa local que té una oficina a Sant Gervasi, amb telèfon i tot. La empresa pertany a alguns membres de les famoses 400 famílies catalanes que controlen els assumptes del país. En concret, hi tenim un administrador únic i dos apoderats que ostenten càrrecs semblants en 60 empreses més. Cal destacar que en tot aquest entramat d’empreses amb múltiples vincles familiars dominen els clans familiars Gabarró Miquel i Miquel Chaumont.
Que els seus negocis els van bé demostra el fet que només el capital social subscrit de la Justianiano hagi augmentat des del 2012 en 16 milions d’euros, per arribar en l’actualitat a la xifra de 40.300.000 €.
En aquests moments estan acabant la reforma integral de la finca. Sembla ser que les obres als pisos han acabat i només resten les reformes dels locals. La bandera espanyola que ondeja d’un balcó indica que al menys hi deu de quedar un veí. Els paletes no són massa loquaces sobre el destí futur d’aquest immoble. Al començament de les obres van contestar que s’anava a fer un «aparthotel», mentre que fa unes setmanes van respondre «habitatges» sense entrar en més detalls.
Adreça: Avda. Paral·lel 101 i Carrer Lleida, 38
Propietat: Vauras Investment SL, Av Diagonal, 468, p. 10
Vauras Investment SL, és un altre dels nombrosos fons voltors que sobrevolen la ciutat. Ja ha sortit varies vegades a la premsa per les seves operacions. Primer en el desallotjament d’una mare amb una discapacitat del 90 % que habitava a aquesta finca del Paral·lel (que, per cert, torna a estar abandonada). Després, per haver adquirit un gran edifici al carrer Xuclà de Barcelona, on viu una congregació religiosa contra la qual ha iniciat un procediment de desnonament.
Una altra operació polèmica ha sigut la compra d’un edific al Carrer Leiva 37 a Hostafrancs, on també va iniciar els procediments d’expulsió dels veïns. I com a últim cal destacar l’adquisició d’una finca al carrer Lleida 38.
Gràcies a les reaccions dels veïns i veïnes afectades, aquestes últimes dues compres no han sortit tant redones. Les accions continuades de protesta de la gent de Lleiva 37 ha provocat la compra de l’edific per part de l’Ajuntament de Barcelona. I gràcies a la intervenció de l’Obra Social de la PAH, la finca de Lleida 38 s’ha omplert amb «bitxos» molt molestos per a la fauna d’especuladors.
Vauras Investment s’ha guanyat aquesta brillant tarja de presentació en només dos anys, concretament des del 20/7/2015 quan el seu representant, el finlandès Heikki Matti Kalervo Hautsalo, va entrar oficialment en una empresa, que havia muntat un tal Bernat Palau de Belza que, segons les dades del registre mercantil, està vinculat a 29 empreses més del sector i que en l’actualitat figura com a administrador únic de la firma, acompanyat pel finlandès en qualitat de administrador solidari. Enguany l’empresari finlandès ha constituït dues empreses més: Supron Resource, SL i Barcelona Investoy Filial en Barcelona SL, en aquesta última acompanyat de nou pel propietari de la immobiliària de luxe PALAU Y MANFREDI SL.
Adreça: Blasco de Garay, 44
Propietat: Nadelanve, S.L., Carrer Sant Carles 18; 08921 Santa Coloma de Gramenet
També aquest cas que es mou completament dins de la legalitat, si més no: formalment. Es tracta d’una empresa creada el 10/07/2015 per un advocat de Santa Coloma de Gramenet amb uns vincles especials amb una empresa radicada a Tel Aviv (on el preu mitja per metre quadrat ronda els 13.000 €). Dos mesos més tard, l’advocat és revocat i substituït per un tal ELI JAVIER DYZENCHAUZ. Mig any més tard s’augmenta el capital social de 3.000 a 873.000 €
Poc temps després, el mateix advocat que havia creat l’empresa, figura com a administrador de la finca. Amb el canvi de propietat han empitjorat les condicions de vida dins de la mateixa. S’ha suspès el servei de neteja i de manteniment de l’escala. Queden uns quants veïns amb contractes indefinits i, a més, es precisen fer obres a la façana. Els veïns amb contractes temporals estan rebent cartes en els quals la propietat avisa que no renovaria els seus contractes si no accepten unes pujades de bastant més del 10 % del lloguer. Ignorem quins són els objectius de la nova propietat. Com tampoc sabem quins seran els propers passos del citat lletrat, que des de principis de 2016 figura en 19 empreses més com a apoderat solidari. Totes elles amb uns noms d’arrel hebreu, al igual que Nadelanve.
Adreça: Fonthonrada, 39
Propietat: Liminionas, SL, Marques De Sentmenat, 92, Local 4, 08014 Barcelona
Finca adquirida en el 4/01/2017 per una companyia creada el 27/07/2015 per dos ciutadans israelians amb un capital social de 3.000 €. Sembla ser que la parella empresarial no té massa pedigrí a l’Estat espanyol ja que només un dels dos figura en una altra empresa (de característiques semblants).
Tal com és habitual, la nova propietat no ha fet cap obra de millora en la finca, més aviat el contrari: està permetent que es degradés encara més amb l’objectiu manifest de fer fora els pocs veïns que encara hi queden. Però Liminionas, SL s’ha trobat amb un fet insòlit. La denúncia d’un veí sobre l’estat del seu habitatge ha permès la intervenció d’un advocat municipal que ha trobat una via legal per pressionar aquests voltors. Aquesta via li permet la imposició de multes elevades si no acomplien amb les seves obligacions legal de propietaris d’un immoble.
Norvet Negotial, SL, Av Diagonal, 418, 3é1a
Casa de les Punxes (Barcelona)
Norvet Negotial, SL és un exemple emblemàtic de la nova tongada d’especuladors i gentrificadors que amenaça els veïns i veïnes del Poble Sec. El seu fundador i director general es diu Alon Ozer Younger. No se sap res d’ell fins abril de 2011 quan fundà, en companyia d’un compatriota israelià, una empresa dedicada a la creació i gestió de residències d’estudiants de luxe i apartaments turístics. Un any més tard va fundar una altra empresa dedicada a les mateixes finalitats. A finals de 2013 va crea l’actual firma matriu Norvet Negotial SL.
Al dia d’avui Alon Younger figura com a administrador únic de 15 societats limitades més. Totes elles amb un capital social de 3.000 €. Pràcticament una per cada nova finca adquirida. Des de final de 2013 va comprar cinc finques senceres al Poble Sec, tres a Gràcia i sis més a altres barris de la ciutat.
Què el seu negoci va en boga mostra una breu comparació dels comptes anuals de Norvet Negotial, SL entre 2014 i 2015. En 2015, el actiu total va apujar d’1.296.599 a 5.780.932,96 €. En canvi, a l’apartat de pèrdues i guanys, els resultats van passar de + 131.344 € en 2014 a -112.983,14 en 2015, amb la qual cosa podrà comptar amb una reducció important en el pagament dels impostos, tot i que el volum del seu negoci s’ha multiplicat per més de quatre. També crida l’atenció que el 72 % dels deutes a llarg terme (3.536.200 €) no estaven contractats amb entitats de crèdits; en 2014, aquest percentatge fins i tot era el 100% (1.080.000 €).
L’opacitat dels patrocinadors d’aquesta immobiliària també val per als col·laboradors més estrets del fundador. Als darrers tres anys hi hagut un seguit d’altes i baixes. L’últim en desaparèixer ha sigut un tal Daniel Sagis que fins fa uns pocs mesos lluïa a la pàgina web com a cofundador de la firma. Es tracta d’un altre multiempresari i compatriota d’en Younger que, entre altres negocis, «va fundar i gestionar entre 2003 i 2006 una exitosa empresa comercial i d’externalització a Barcelona». Curiosament no figura en cap de les empreses del Younger. Sí que hi ha figurat varies vegades és un tal Jose Luis Colls Peyra, cunyat del Duran i Lleida i investigat en diferents casos de frau. Segons les fons consultades ha creat entre 600 i 1.200 societats limitades al llarg de la seva carrera, cadascuna amb un nom més peregrí que l’altra.
A continuació, van alguns exemples del «Saber fer» de Norvet Negotial SL i dels seus «èxits» empresarials a Poble Sec:
1. Mare de Deu del Remei, 44
Va ser la primera finca que havien acabat. Les antigues veïnes han desaparegut sense deixar rastre. L’edifici sembla buit. Les úniques senyals de vida són tres plantes de plàstic col·locades en un balcó i en el terrat.
Tot sembla indicar que el seu negoci es desenvolupa en circuits internacionals de compra i/o lloguer de pisos de luxe, sigui com a segona, tercera o quarta residència de personatges molt adinerats, sigui com a allotjament temporal d’alts càrrecs de transnacionals o de visitants selectes de la Fira de Barcelona. O, com a simples apartaments turístics de luxe que es gestionen dins dels mateixos circuits.
De fet, la mateixa pàgina web de l’empresa ja evidencia a qui s’adreça. Per defecte surt en anglès, i tant els catàlegs com el vídeo promocional només estan disponibles en aquest idioma. Es de suposar que el recent trasllat de la seva seu a la famosa Casa de les Punxes (Diagonal, 418) respon a la mateixa estratègia comercial.
2. Margarit, 25
Younger va comprar la finca a principis del 2015 del Sareb. De seguida van posar «manos a la obra» per a buidar-la de veïns i veïnes, desplegant l’estratègia habitual: petites compensacions per a gent amb contractes indefinits i procediments d’expulsió per als altres habitants de la finca. Atès que encara era bastant nou en el país, la cosa no anava tan rodona com havia pensat. Per exemple, va perdre al menys una demanda de desnonament per un cúmul de defectes formals. Però al final, i a base d’obres de reforma executades sense cap mena de consideració cap als habitants de la finca, van aconseguir que totes les veïnes i veïns d’aquest bloc marxessin de les seves llars. Algunes hi havien passat pràcticament tota la seva vida.
En l’actualitat les obres han finalitzat. Segons la seva pàgina web, Norvet, SL ja ha venut tots els pisos, el més barato, d’uns 38 m², per 325.000 €.
3. Elkano, 15
Finca adquirida l’any passat i en ple procés de buidatge de veïns. El 7 de març d’enguany van començar les obres de remodelació total de l’edifici. Aquell dia els veïns de la finca es van trobar amb el cartell següent al vestíbul:
Que els redactors d’aquesta missiva no guardessin les mínimes formes de cortesia no era una negligència sinó intenció.
Segons la pàgina web de Norvet, en l’actualitat, queden per vendre els dos principals i els dos dúplex del quart que comuniquen amb sendes terrasses privades. Els preus d’aquests pisos només es comunicaran a demanda. En abril d’enguany encara van oferir el (futur) àtic de 107 m2 (amb 45 m2 de terrassa) per 950.000 €! No sabem perquè han decidit convertir l’àtic en dos dúplex, ni si ja estan construïts, ni si han duplicat els preus o no.
De totes maneres aquests preus inflats expliquen per si mateix perquè tenen tanta pressa en desfer-se dels veïns. A finals d’abril només quedaven quatre pisos habitats en una escala pràcticament intransitable a causa de les obres. Segons els testimonis dels afectats, la única llogatera restant amb contracte indefinit, finalment, va acceptar la suma oferida. Mentre que els altres veïns, alguns dels quals ja porten més de 18 anys vivint a la finca, resisteixen com a poden a les obres, al mateix temps que busquen desesperadament un altre pis. Amb les sumes ridícules que l’empresa els ofereix, ja tenen clar que no trobaran res al seu barri.
El mes de maig, l’ajuntament va enviar una inspecció d’obres que ha tingut com a resultat una paralització temporal de les mateixes per un defecte de forma. A la data d’avui, tenen tota la façana coberta amb una malla gegant darrera de la qual ressonen els cops de martell i escarpa.
4. Poeta Cabanyes, 33-35
A aquesta finca de nova construcció no els feia falta fer fora els antics habitants. D’acord amb la seva pàgina web, a Poetes Cabanya «Norvet te brinda la oportunidad de crear el marco idóneo para disfrutar del estilo de vida propio de la ciudad». Brinden aquest marc idoni per uns mòdics preus que arranquen des dels 447.000€ per un apartament de 58 m2. També resulta prou il·lustrativa la fotografia amb la qual anuncien el futur edifici: ho presenten amb un BMW SUV aparcada en diagonal directament davant de l’edific. A la seva esquena sobresurten tres o quatre palmeres en plan oasi. I als costats de l’edifici de Norvet hi han dues construccions d’un estil completament indefinit. Qualsevol vestigi de Poble Sec i dels seus habitants ha desaparegut en la seva visió de futur de la vida urbana.
5. Murillo, 12
Els especialistes en marketing de Norvet han transformat en un «edifici singular» una de les nombroses finques estretes que la burgesia barcelonina va construir fa uns cent anys per a les classes populars de la capital catalana. Ja han venut tots els habitatges d’uns 50 m2 (amb balcó inclòs). Si fem cas a la seva pàgina: el més barat pel mòdic preu de 350.000 €.
Per si alguna persona encara podia albergar algun dubte qui hi ha darrera de tot aquest muntatge, el fet que ja hagin venut per aquests preus tots els apartaments a una finca com a Murillo 12 – amb les obres llunys d’acabar i l’últim veí encara resistent-hi com a pot – indica: o bé que Norvet Negotial, SL té unes relacions molt estretes amb un o varis fons d’inversió immobiliari o bé que sigui directament l’encarregat d’un d’aquests fons.
El cas és que, només amb aquesta operació, haurien ingressat uns 4.200.000 €. Si descomptem un milió per a la compra de la finca i un altre milió per a les reformes, Younger & Cia. s’haurien embutxacats uns 2.200.000 €.
Dues perles més de Norvet a la resta de la ciutat:
1. Cal Dimoni, Carrer Josep Torres
Tal com s’ha vist, Norvet SL està practicant amb molt assiduïtat la tàctica dels desnonaments invisibles i no té inconvenient en recórrer a tècniques del mobbing immobiliari. Però cal recordar també que el Sr. Younger s’ha fet famós per contractar els «serveis» de paramilitars de l’extrema dreta agrupats en l’empresa Desokupa. Per aquesta raó està encausat en un procès judicial promogut per l’Observatori Desc. La querella interposada contra Younger i integrants de Desokupa els acusa de «delictes tipificats al Codi Penal com violació de domicili, coaccions, delicte continuat d’amenaces i organització criminal».
Mentre que resta pendent la sentència, Younger ja està oferint – amb la virtualitat que hem vist aquí – els futurs apartaments fruïts de la seva actuació, demanant preus «a partir de 600.000 €».
2. Carrer d’Aragó, 477
Per finalitzar volem recordar la segona aparició pública del gerent de Norvet, SL també en aquesta ocasió es va tractar d’un entrebanc per les seves aspiracions financeres. Pot ser, fins i tot més important que el primer, ja que les antigues llogateres de la finca recentment adquirida per l’empresa, no es van deixar acovardir pels seus mètodes i pressions sinó que van obrir les portes de les seves cases a famílies de la PAH, necessitades d’un habitatge després d’haver sigut expulsades dels seus pels bancs.
I mentre aquesta nova comunitat de veïnes i veïns es dedica a defensar el dret de tenir una casa, Younger i els seus empleats publiciten la finca – encara per «remodelar·- amb el spot «Barcelona life to the full then come to a place that’s all your own» (Viure Barcelona al màxim i després tornar a un indret que és tot teu). Demanen preus a partir de 260.000 € pels futurs apartaments de 45 m2 , al mateix temps que anuncien que la disponibilitat dels mateixos està limitada.
Què quedi clar que no ens deixarem fer fora per canalles com a Norvet Negotial & Cia!
Sindicat de Barri del Poble Sec, novembre 2017