La puja por los edificios con «bichos» en el Poble Sec


Comprar una finca de propiedad vertical (de un solo propietario) situada en las zonas céntricas de una ciudad volcada al turismo como es Barcelona se ha convertido en uno de los objetivos predilectos de los grandes inversores inmobiliarios. A ello hay que añadir:

  • Una de las legislaciones de arrendamientos urbanos más favorables para los propietarios de toda Europa
  • Una fiscalidad muy baja para los inversores
  • La dilatada tradición de una economía especulativa con la corrupción y el nepotismo correspondientes
  • Un empobrecimiento generalizado de las clases populares que ha hecho bajado los precios de los inmuebles

Los impulsores principales de esta nueva burbuja son los fondos de inversión inmobiliaria internacionales. Envían personas de su confianza, las cuales – en colaboración con agentes inmobiliarios, abogados, arquitectos locales, etc.- adquieren fincas baratas para renovarlas y vender las nuevas viviendas a unos precios muy elevados. A lo largo de este proceso se deshacen de los antiguos inquilinos con procedimientos que se conocen por los nombres de desahucio invisible y mobbing inmobiliario.

En el caso de vecinos con contratos indefinidos, los nuevos propietarios suelen ofrecer sumas entorno a 20.000 € para que se marchen de sus pisos. Según la rentabilidad de la finca y la capacidad de resistencia de la gente, estas sumas pueden aumentar. Los importes que ofrecen a gente con contratos temporales en vigor son muy inferiores, a menudo sólo dan para pagar los gastos de gestión de otro contrato de alquiler que, tal como están los precios del alquiler, seguro que no será el barrio y, probablemente , tampoco en la ciudad.

Estas «zanahorias», a menudo, vienen acompañadas de:

(A) Llamadas cada vez más insistentes por representantes de la nueva propiedad que intentan regatear el precio para que los afectados marchen de su piso

(B) Molestias causadas por los albañiles encargados de reformar la finca. Hasta ahora estas presiones y molestias – en combinación con el desamparo de las personas afectadas – han sido tan grandes que mucha gente termina por ceder al miedo y la impotencia y marcha de sus hogares.

A continuación algunos ejemplos concretos de estas prácticas en el Poble Sec (por un caso especialmente grave, mirad la entrada sobre Norvet, SL al final de este documento):

Dirección: Tapioles, 29

Propiedad: Norita Investments, S.L. Passeig de Gràcia 12-14, 4t, pta 1era

Se trata de un edificio adquirido el año pasado por un «chiringuito» con capital foráneo detrás, de acuerdo con las pautas habituales: finca más o menos antigua, habitada al menos parcialmente por vecinos con contratos temporales, preferentemente con unos pisos vacíos … En estos momentos quedan muy pocos vecinos y el edificio está renovando, con las conocidas molestias para las personas que aún quedan.

La sociedad limitada que figura como propietaria de la finca fue fundada en julio de 2015 para un tal Andres Basilio Sastre O’Reilly que ya llevaba varios años haciendo de administrador único de sociedades limitadas, algunas de las cuales con una vida muy efímera, y todas con un capital social de 3.000 €. Por ejemplo, Norita Investments, la propietaria oficial de la finca Tapioles, 29, continúa figurando como SL con un capital social de 3.000 €, aunque la finca habrá costado un millón largo de euros.

El 3 de mayo de este año, Sastre O’Reilly fue sustituido por un economista argentino en los cargos de administrador único de la Norita Investments, SL y de la CDOSEME INVEST, SL, las últimas dos empresas en que figuraba. En la actualidad, Sastre O’Reilly ha desaparecido del mapa, «sus» antiguas empresas siguen estando radicadas en el Paseo de Gracia, 12-14.


Dirección: Roser, 29 bis

Propiedad: Justianiano 2000, SL, Carrer Vico 21, 08021 Barcelona, Tel. 932000716

La inmobiliaria adquirió la finca el 22 de octubre de 2015 por un importe oficial de 1.400.000 €. A diferencia de las sociedades creadas por testaferros de fondos de inversión de capital extranjera, nos encontramos ante una empresa local que tiene una oficina en Sant Gervasi, con teléfono y todo. La empresa pertenece a algunos miembros de las famosas 400 familias catalanas que controlan los asuntos del país. En concreto, tenemos un administrador único y dos apoderados que ostentan cargos similares en 60 empresas más. Cabe destacar que en todo este entramado de empresas con múltiples vínculos familiares dominan los clanes familiares Gabarró Miquel y Miquel Chaumont.

Que sus negocios les van bien lo demuestra el hecho de que sólo el capital social suscrito de la Justianiano haya aumentado desde 2012 en 16 millones de euros, para llegar en la actualidad a la cifra de 40.300.000 €.

En estos momentos están terminando la reforma integral de la finca. Parece ser que las obras en los pisos han terminado y sólo quedan las reformas de los locales. La bandera española que ondea de un balcón indica que al menos debe quedar un vecino. Los albañiles no son demasiado locuaces sobre el destino futuro de este inmueble. Al comienzo de las obras contestaron que se iba a hacer un «aparthotel», mientras que hace unas semanas respondieron «viviendas» sin entrar en más detalles.


Adreça: Avda. Paral·lel 101 i Carrer Lleida, 38

Propietat: Vauras Investment SL, Av Diagonal, 468, p. 10

Vauras Investment SL, és un altre dels nombrosos fons voltors que sobrevolen la ciutat. Ja ha sortit varies vegades a la premsa per les seves operacions. Primer en el desallotjament d’una mare amb una discapacitat del 90 % que habitava a aquesta finca del Paral·lel (que, per cert, torna a estar abandonada). Després, per haver adquirit un gran edifici al carrer Xuclà de Barcelona, on viu una congregació religiosa contra la qual ha iniciat un procediment de desnonament.

Una altra operació  polèmica ha sigut la compra d’un edific al Carrer Leiva 37 a Hostafrancs, on també va iniciar els procediments d’expulsió dels veïns. I com a últim cal destacar l’adquisició d’una finca al carrer Lleida 38.

Gràcies a les reaccions dels veïns i veïnes afectades, aquestes últimes dues compres no han sortit tant redones. Les accions continuades de protesta de la gent de Lleiva 37 ha provocat la compra de l’edific per part de l’Ajuntament de Barcelona. I gràcies a la intervenció de l’Obra Social de la PAH, la finca de Lleida 38 s’ha omplert amb «bitxos» molt molestos per a la fauna d’especuladors.

Vauras Investment s’ha guanyat aquesta brillant tarja de presentació en només dos anys, concretament des del 20/7/2015 quan el seu representant, el finlandès Heikki Matti Kalervo Hautsalo, va entrar oficialment en una empresa, que havia muntat un tal Bernat Palau de Belza que, segons les dades del registre mercantil, està vinculat a 29 empreses més del sector i que en l’actualitat figura com a administrador únic de la firma, acompanyat pel finlandès en qualitat de administrador solidari. Enguany l’empresari finlandès ha constituït dues empreses més: Supron Resource, SL i Barcelona Investoy Filial en Barcelona SL, en aquesta última acompanyat de nou  pel propietari de la immobiliària de luxe PALAU Y MANFREDI SL.


Adreça: Blasco de Garay, 44

Propietat: Nadelanve, S.L., Carrer Sant Carles 18; 08921 Santa Coloma de Gramenet

També aquest cas que es mou completament dins de la legalitat, si més no: formalment. Es tracta d’una empresa creada el 10/07/2015 per un advocat de Santa Coloma de Gramenet amb uns vincles especials amb una empresa radicada a Tel Aviv (on el preu mitja per metre quadrat ronda els 13.000 €). Dos mesos més tard, l’advocat és revocat i substituït per un tal ELI JAVIER DYZENCHAUZ. Mig any més tard s’augmenta el capital social de 3.000 a 873.000 €

Poc temps després, el mateix advocat que havia creat l’empresa, figura com a administrador de la finca. Amb el canvi de propietat han empitjorat les condicions de vida dins de la mateixa. S’ha suspès el servei de neteja i de manteniment de l’escala. Queden uns quants veïns amb contractes indefinits i, a més, es precisen fer obres a la façana. Els veïns amb contractes temporals estan rebent cartes en els quals la propietat avisa que no renovaria els seus contractes si no accepten unes pujades de bastant més del 10 % del lloguer. Ignorem quins són els objectius de la nova propietat. Com tampoc sabem quins seran els propers passos del citat lletrat, que des de principis de 2016 figura en 19 empreses més com a apoderat solidari. Totes elles amb uns noms d’arrel hebreu, al igual que Nadelanve.


Adreça: Fonthonrada, 39

Propietat: Liminionas, SL, Marques De Sentmenat, 92, Local 4, 08014 Barcelona

Finca adquirida en el 4/01/2017 per una companyia creada el 27/07/2015 per dos ciutadans israelians amb un capital social de 3.000 €. Sembla ser que la parella empresarial no té massa pedigrí a l’Estat espanyol ja que només un dels dos figura en una altra empresa (de característiques semblants).

Tal com és habitual, la nova propietat no ha fet cap obra de millora en la finca, més aviat el contrari: està permetent que es degradés encara més amb l’objectiu manifest de fer fora els pocs veïns que encara hi queden. Però Liminionas, SL s’ha trobat amb un fet insòlit. La denúncia d’un veí sobre l’estat del seu habitatge ha permès la intervenció d’un advocat municipal que ha trobat una via legal per pressionar aquests voltors. Aquesta via li permet la imposició de multes elevades si no acomplien amb les seves obligacions legal de propietaris d’un immoble.


Norvet Negotial, SL, Av Diagonal, 418, 3é1a

Casa de les Punxes (Barcelona)

Norvet Negotial, SL és un exemple emblemàtic de la nova tongada d’especuladors i gentrificadors que amenaça els veïns i veïnes del Poble Sec. El seu fundador i director general es diu Alon Ozer Younger. No se sap res d’ell fins abril de 2011 quan fundà, en companyia d’un compatriota israelià, una empresa dedicada a la creació i gestió de residències d’estudiants de luxe i apartaments turístics. Un any més tard va fundar una altra empresa dedicada a les mateixes finalitats. A finals de 2013 va crea l’actual firma matriu Norvet Negotial SL.

Al dia d’avui Alon Younger figura com a administrador únic de 15 societats limitades més. Totes elles amb un capital social de 3.000 €. Pràcticament una per cada nova finca adquirida. Des de final de 2013 va comprar cinc finques senceres al Poble Sec, tres a Gràcia i sis més a altres barris de la ciutat.

Què el seu negoci va en boga mostra una breu comparació dels comptes anuals de Norvet Negotial, SL entre 2014 i 2015. En 2015, el actiu total va apujar d’1.296.599 a 5.780.932,96 €. En canvi, a l’apartat  de pèrdues i guanys, els resultats van passar de + 131.344 € en 2014 a -112.983,14 en 2015, amb la qual cosa podrà comptar amb una reducció important en el pagament dels impostos, tot i que el volum del seu negoci s’ha multiplicat per més de quatre. També crida l’atenció que el 72 % dels deutes a llarg terme (3.536.200 €) no estaven contractats amb entitats de crèdits; en 2014, aquest percentatge fins i tot era el 100% (1.080.000 €).

L’opacitat dels patrocinadors d’aquesta immobiliària també val per als col·laboradors més estrets del fundador. Als darrers tres anys hi hagut un seguit d’altes i baixes. L’últim en desaparèixer ha sigut un tal Daniel Sagis que fins fa uns pocs mesos lluïa a la pàgina web com a cofundador de la firma. Es tracta d’un altre multiempresari i compatriota d’en Younger que, entre altres negocis, «va fundar i gestionar entre 2003 i 2006 una exitosa empresa comercial i d’externalització a Barcelona». Curiosament no figura en cap de les empreses del Younger. Sí que hi ha figurat varies vegades és un tal Jose Luis Colls Peyra, cunyat del Duran i Lleida i investigat en diferents casos de frau. Segons les fons consultades ha creat entre 600 i 1.200 societats limitades al llarg de la seva carrera, cadascuna amb un nom més peregrí que l’altra.

A continuació, van alguns exemples del «Saber fer» de Norvet Negotial SL i dels seus «èxits» empresarials a Poble Sec:

1. Mare de Deu del Remei, 44

Va ser la primera finca que havien acabat. Les antigues veïnes han desaparegut sense deixar rastre. L’edifici sembla buit. Les úniques senyals de vida són tres plantes de plàstic col·locades en un balcó i en el terrat.

Tot sembla indicar que el seu negoci es desenvolupa en circuits internacionals de compra i/o lloguer de pisos de luxe, sigui com a segona, tercera o quarta residència de personatges molt adinerats, sigui com a allotjament temporal d’alts càrrecs de transnacionals o de visitants selectes de la Fira de Barcelona. O, com a simples apartaments turístics de luxe que es gestionen dins dels mateixos circuits.

De fet, la mateixa pàgina web de l’empresa ja evidencia a qui s’adreça. Per defecte surt en anglès, i tant els catàlegs com el vídeo promocional només estan disponibles en aquest idioma. Es de suposar que el recent trasllat de la seva seu a la famosa Casa de les Punxes (Diagonal, 418) respon a la mateixa estratègia comercial.

2. Margarit, 25

Younger va comprar la finca a principis del 2015 del Sareb. De seguida van posar «manos a la obra» per a buidar-la de veïns i veïnes, desplegant l’estratègia habitual: petites compensacions per a gent amb contractes indefinits i procediments d’expulsió per als altres habitants de la finca. Atès que encara era bastant nou en el país, la cosa no anava tan rodona com havia pensat. Per exemple, va perdre al menys una demanda de desnonament per un cúmul de defectes formals. Però al final, i a base d’obres de reforma executades sense cap mena de consideració cap als habitants de la finca, van aconseguir que totes les veïnes i veïns d’aquest bloc marxessin de les seves llars. Algunes hi havien passat pràcticament tota la seva vida.

En l’actualitat les obres han finalitzat. Segons la seva pàgina web, Norvet, SL ja ha venut tots els pisos, el més barato, d’uns 38 m², per 325.000 €.

3. Elkano, 15

Finca adquirida l’any passat i en ple procés de buidatge de veïns. El 7 de març d’enguany van començar les obres de remodelació total de l’edifici. Aquell dia els veïns de la finca es van trobar amb el cartell següent al vestíbul:

Que els redactors d’aquesta missiva no guardessin les mínimes formes de cortesia no era una negligència sinó intenció.

Segons la pàgina web de Norvet, en l’actualitat, queden per vendre els dos principals i els dos dúplex del quart que comuniquen amb sendes terrasses privades. Els preus d’aquests pisos només es comunicaran a demanda. En abril d’enguany encara van oferir el (futur) àtic de 107 m2 (amb 45 m2 de terrassa) per 950.000 €! No sabem perquè han decidit convertir l’àtic en dos dúplex, ni si ja estan construïts, ni si han duplicat els preus o no.

De totes maneres aquests preus inflats expliquen per si mateix perquè tenen tanta pressa en desfer-se dels veïns. A finals d’abril només quedaven quatre pisos habitats en una escala pràcticament intransitable a causa de les obres. Segons els testimonis dels afectats, la única llogatera restant amb contracte indefinit, finalment, va acceptar la suma oferida. Mentre que els altres veïns, alguns dels quals ja porten més de 18 anys vivint a la finca, resisteixen com a poden a les obres, al mateix temps que busquen desesperadament un altre pis. Amb les sumes ridícules que l’empresa els ofereix, ja tenen clar que no trobaran res al seu barri.

El mes de maig, l’ajuntament va enviar una inspecció d’obres que ha tingut com a resultat una paralització temporal de les mateixes per un defecte de forma. A la data d’avui, tenen tota la façana coberta amb una malla gegant darrera de la qual ressonen els cops de martell i escarpa.

4. Poeta Cabanyes, 33-35

A aquesta finca de nova construcció no els feia falta fer fora els antics habitants. D’acord amb la seva pàgina web, a Poetes Cabanya «Norvet te brinda la oportunidad de crear el marco idóneo para disfrutar del estilo de vida propio de la ciudad». Brinden aquest marc idoni per uns mòdics preus que arranquen des dels 447.000€ per un apartament de 58 m2. També resulta prou il·lustrativa la fotografia amb la qual anuncien el futur edifici: ho presenten amb un BMW SUV aparcada en diagonal directament davant de l’edific. A la seva esquena sobresurten tres o quatre palmeres en plan oasi. I als costats de l’edifici de Norvet hi han dues construccions d’un estil completament indefinit. Qualsevol vestigi de Poble Sec i dels seus habitants ha desaparegut en la seva visió de futur de la vida urbana.

5. Murillo, 12

Els especialistes en marketing de Norvet han transformat en un «edifici singular» una de les nombroses finques estretes que la burgesia barcelonina va construir fa uns cent anys per a les classes populars de la capital catalana. Ja han venut tots els habitatges d’uns 50 m2 (amb balcó inclòs). Si fem cas a la seva pàgina: el més barat pel mòdic preu de 350.000 €.

Per si alguna persona encara podia albergar algun dubte qui hi ha darrera de tot aquest muntatge, el fet que ja hagin venut per aquests preus tots els apartaments a una finca com a Murillo 12 – amb les obres llunys d’acabar i  l’últim veí encara resistent-hi com a pot – indica: o bé que Norvet Negotial, SL té unes relacions molt estretes amb un o varis fons d’inversió immobiliari o bé que sigui directament l’encarregat d’un d’aquests fons.

El cas és que, només amb aquesta operació, haurien ingressat uns 4.200.000 €. Si descomptem un milió per a la compra de la finca i un altre milió per a les reformes, Younger & Cia. s’haurien embutxacats uns 2.200.000 €.

Dues perles més de Norvet a la resta de la ciutat:

1. Cal Dimoni, Carrer Josep Torres

Tal com s’ha vist, Norvet SL està practicant amb molt assiduïtat la tàctica dels desnonaments invisibles i no té inconvenient en recórrer a tècniques del mobbing immobiliari. Però cal recordar també que el Sr. Younger s’ha fet famós per contractar els «serveis» de paramilitars de l’extrema dreta agrupats en l’empresa Desokupa. Per aquesta raó està encausat en un procès judicial promogut per l’Observatori Desc. La querella interposada contra Younger i integrants de Desokupa els acusa de «delictes tipificats al Codi Penal com violació de domicili, coaccions, delicte continuat d’amenaces i organització criminal».

Mentre que resta pendent la sentència, Younger ja està oferint – amb la virtualitat que hem vist aquí – els futurs apartaments fruïts de la seva actuació, demanant preus «a partir de 600.000 €».

2. Carrer d’Aragó, 477

Per finalitzar volem recordar la segona aparició pública del gerent de  Norvet, SL també en aquesta ocasió es va tractar d’un entrebanc per les seves aspiracions financeres. Pot ser, fins i tot més important que el primer, ja que les antigues llogateres de la finca recentment adquirida per l’empresa, no es van deixar acovardir pels seus mètodes i pressions sinó que van obrir les portes de les seves cases a famílies de la PAH, necessitades d’un habitatge després d’haver sigut expulsades dels seus pels bancs.

I mentre aquesta nova comunitat de veïnes i veïns es dedica a defensar el dret de tenir una casa, Younger i els seus empleats publiciten la finca – encara per «remodelar·- amb el spot «Barcelona life to the full then come to a place that’s all your own» (Viure Barcelona al màxim i després tornar a un indret que és tot teu). Demanen preus a partir de 260.000 € pels futurs apartaments de 45 m2 , al mateix temps que anuncien que la disponibilitat dels mateixos està limitada.

Què quedi clar que no ens deixarem fer fora per canalles com a Norvet Negotial & Cia!

Sindicat de Barri del Poble Sec, novembre 2017