Qui està cridat a participar d’aquesta vaga?

En un primer moment, tota persona que hagi vist reduïts els seus ingressos a causa de la crisi de la Covid-19 i a la què el seu propietari no hagi acceptat suspendre el pagament del mes d’abril. En un segon lloc, interpel·la a tota la comunitat de inquilines. Tanmateix, s’entén que entre aquestes es donen diferents causes i motivacions per justificar l’impagament, per exemple, per solidaritat.

Quines són les conseqüències legals d’una vaga de lloguers durant l’estat d’alarma?

El primer que hem de tenir en compte és que no hi ha cap marc legal que empari les vagues de lloguers a Espanya (ni tan sols els sindicats de inquilines són reconeguts legalment com sindicats, pròpiament).

El procés judicial davant un impagament de lloguer, encara que sigui generalitzat, serà el mateix que davant un altre cas d’impagament. Has de saber que, un cop acabi el confinament, si el govern no pren mesures, sí que ens podrien denunciar per impagament. Un equip d’advocades en defensa de el dret a l’habitatge està treballant en una estratègia legal que utilitzi la causa de força major per suspendre les condicions de preu del contracte.

Des del punt de vista jurídic, no pagar i pagar menys del que s’ha acordat en contracte són la mateixa situació. Serà un procés que durarà mesos, i has de tenir en compte que aquest és el procés en una situació “normal”. La denúncia per impagament de lloguer és una denúncia civil i no deixa antecedents legals. Fins que no arribi l’ordre de desnonament, ningú ens pot fer fora de les nostres cases: el domicili és inviolable i ningú pot entrar sense el teu consentiment.

Mentre segueixi vigent l’estat d’alarma, la propietat no ens pot denunciar per impagament, i els processos judicials no urgents –i això inclou els desnonaments– estan paralitzats. L’arrendador trigarà encara més poder iniciar el procés. Judicialment, no hi ha millor moment processal que aquest.

A qui interpel·la la Vaga de Lloguers?

La vaga de lloguers interpel·la les llogateres, és clar. Tanmateix, entenem que entre aquestes hi poden haver diferents causes i motivacions per justificar l’impagament.

Insolvents:
Llogateres que ja arrossegaven problemes per pagar la renda abans de la crisi del Covid19, i la situació s’ha agreujat amb el confinament. Llogateres –d’habitatges o de locals comercials– que sí podien fer front al lloguer abans d’aquesta crisi, però a les que el confinament ha deixat sense ingressos i ja no poden afrontar-ho. L’impagament en aquest ampli sector de la població serà generalitzat. No estàs sola.

Solvents:
Llogateres a les quals el confinament ha afectat poc o gens en relació als seus ingressos. Podran fer front al lloguer els propers mesos. En aquest sector de la població només es solidaritzarien amb una vaga de lloguers aquelles inquilines polititzades i amb consciència social. Són les que s’exposen a unes conseqüències legals i econòmiques a les què no haurien d’enfrontar si no secundessin la vaga. El seguiment de la vaga en aquest sector és molt limitat, però com sabem, la solidaritat i el suport mutu són les nostres millors armes.

Quin és el procediment legal que segueix un impagament?

La primera cosa que hem de tenir en compte és que no hi ha cap marc legal que empari les vagues de lloguers a l’Estat espanyol (ni tan sols els sindicats de inquilines són reconeguts legalment com a sindicats, pròpiament).

El procés judicial davant un impagament de lloguer, encara que sigui generalitzat, serà el mateix que davant qualsevol altre cas d’impagament, segons l’art. 27.2 de la LAU (Llei d’arrendaments urbans) i l’art. 440, 3 i 4 de la LEC (Llei d’enjudiciament civil).
Si tot passa segons està estipulat, per ordre:

– Contacte de la propietat per reclamar el pagament.
– Notificació de la llogatera via burofax: No pago, fem vaga!
– Denúncia de l’impagament (moltes vegades es comença directament per aquí).
– Assenyalament del judici.
– Oposició de la llogatera.
– Sentència.
– Recursos (art. 704 de la LEC [concedeix 1 mes de termini per desnonaments d’habitatge habitual en situació de vulnerabilitat] i art. 441.5 de l’RD 7/2019 [concedeix un termini d’un mes més, quan l’arrendador és persona física i 3 més quan és jurídica])
– 1r llançament.Serà un procés de mesos, i més llarg si les inquilines, com és lògic, recorren a la justícia gratuïta (potser s’allarga entre 3 i 6 mesos, de vegades més, depenent de si hi ha recursos institucionals o la celeritat de el partit judicial).Tanmateix, aquest és el procés en una situació normal, però mentre duri l’estat d’alarma els processos judicials no urgents –i això inclou els desnonaments– estan paralitzats.

L’arrendador trigarà encara més a poder iniciar el procés. Judicialment, no hi ha millor moment processal que aquest.

Què passa si ningú del meu bloc es vol afegir però jo no podré pagar?

Hi haurà gent que mostrarà suport a la idea, però que no s’involucraran directament. Hi haurà gent que es mostrarà neutral davant del problema i potser hi haurà gent que s’hi oposarà frontalment. Cal intentar, estratègicament, que les veïnes que donen suport s’acabin involucrant i que les veïnes neutrals acabin donant suport de forma passiva.

Predica amb l’exemple i uneix-te al comitè de vaga més proper. Si no hi ha cap comitè de vaga a prop de casa teva, també pots trobar col·lectius que defensen l’habitatge digne clicant AQUÍ.

A més, hem elaborat una guia breu que et podrà ajudar també a resoldre qualsevol dubte, la pots consultar AQUÍ.

Què passa si les veïnes del meu bloc tenim diferents propietaris?

Uneix-te al comitè de vaga més proper i penseu en quines accions us poden ajudar per aconseguir victòries conjuntes. Les demandes que reivindica aquesta vaga són les mateixes tant per a propietats verticals com per a propietats horitzontals. Tant se val el tipus de propietaris que us estiguin forçant a decidir entre menjar o pagar el lloguer. La solidaritat i el suport mutu són les millors armes que tenim les veïnes per organitzar les nostres demandes i aconseguir millores per a tothom.

Quines eines tinc en una situació de confinament?

Accions telemàtiques:
Campanya per xarxes socials. Difusió de les reivindicacions col·lectives (Facebook, Twitter, Instagram, WhatsApp, Telegram …), amb el següent hashtag #HuelgaAlquileres. Escampa la veu entre totes les teves conegudes: que totes les llogateres coneguin aquesta lluita!

Ralentització del pagament:
Es demanava a les veïnes poc convençudes que retinguessin el lloguer unes setmanes, fins que el sindicat decidís.
Funcionava com una acció de preparació i d’avís: maniobra de dilatació que avisava d’una possible Vaga de Lloguers (Es pot anar allargant a partir d’ojectius, per exemple “Aguanta fins al final del confinament, fins el pròxim consell de ministres, fins que els jutjats diguin X, etc.).

Enervació:
En el cas que la propietat ens reclami les rendes pendents, abans que obri un procés legal, tenim dret a enervar. És a dir, de pagar i evitar que ens puguin demandar.
Aquesta possibilitat ens permet lluitar ara per pressionar el govern/propietat d’una forma segura.