Des de l’1 de juny, l’Ajuntament de Barcelona ha iniciat un canvi en el protocol de reallotjament temporal per pèrdua d’habitatge, coincidint amb la temporada alta turística. Un moviment que els Sindicats i Grups d’Habitatge de Sants, Gràcia, Poble Sec, Nou Barris i Les Corts veiem amb preocupació: no només per la seva ineficàcia davant els problemes estructurals que causen la pèrdua de la llar sinó per la possible desresponsabilització per part de l’Ajuntament del PSC de la greu crisi que vivim.
Després de mantenir una segona reunió el passat 4 de juny amb els responsables de la gestió dels reallotjaments d’urgències de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, dirigida per Maria Eugènia Gay Rosell, hem constatat la manca de voluntat de millorar les condicions de vida de les persones que han perdut l’habitatge.
Els responsables del departament d’Urgències i Emergències Socials, del departament de coordinació dels CSS i relació amb territori i el Gerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials, han deixat molt clar el complet col·lapse en què es troben els serveis de reallotjament temporal. En l’actualitat, hi ha fins i tot llista d’espera per accedir a hostals i pensions i les famílies estan sent reallotjades a ciutats fora de Barcelona, com Sabadell o Cerdanyola del Vallès.
El protocol, expliquen, no dona resposta als problemes estructurals del mercat immobiliari i que, per fer-hi front, calen altres recursos i estratègies, però el PSC no ha fet ni una sola proposta encarada a evitar l’expulsió sistemàtica de les veïnes de les seves cases. En una ciutat que té més de 75 mil habitatges buits, que el 2023 va patir 3,5 desnonaments diaris i on una mitjana mensual de 3.000 persones vivia en habitacions d’hostal, on l’Ajuntament també desnona a moltes famílies i on el 45% de la població viu amb uns ingressos per sota del que necessita per viure amb dignitat.
Alhora, veiem com l’Ajuntament de Barcelona té una fixació en treure’s la responsabilitat d’aquesta crisi de grans dimensions i insisteix que la responsabilitat d’habitatge és de la Generalitat. Un mantra que reiteren tot i que a l’article 58.3 de la Carta Municipal de Barcelona s’especifiqui que l’Ajuntament pot promoure activitats i prestar serveis públics que afectin l’interès general. O és que la gestió de la crisi d’habitatge no és d’interès general?
Un mateix argument que fan servir per justificar la manca d’habitatges del parc de lloguer social, però casualment no semblen disposats a fer servir l’expropiació d’habitatges que han estat desocupats de manera permanent i injustificada durant més de dos anys que permet la Llei 1/2022.
Molt ha plogut des de la primera acció que els diversos sindicats vam fer al febrer. Per una banda, i el més important, de les 12 companyes afectades que vam exposar en la primera reunió amb l’IMSS el mes de març, només dues han aconseguit un reallotjament al barri i en millors condicions, tenint en compte que un hostal no és mai una solució digna. La resta o bé han estat reallotjades en condicions similars o bé segueixen al mateix lloc i sense millorar-ne la situació. Som plenament conscients que aquestes reunions només fan que allargar la situació de les companyes que viuen en aquests hostals i, per tant, si la seva intenció és donar-nos llargues amb respostes evitatives, no dubtarem a tornar a passar a l’acció.
La situació de les nostres companyes, i molt probablement de tota la resta de persones que es troben en aquests allotjaments, no només continua igual, sinó que per algunes també ha empitjorat. Les que van denunciar a premsa la seva situació han rebut amenaces i, fins i tot, trasllats encara més lluny del barri sota pretextos de “mala convivència”. Moltes d’elles es troben allotjades en hostals de Sociohabitatge, empresa que també ha coaccionat i represaliat treballadores organitzades amb la CGT i on s’ha demostrat deixadesa, insalubritat i negligències; agreujant-se encara més el clima de por i inseguretat que implica viure en aquests centres. Unes represàlies que pretenen desmobilitzar i desorganitzar les companyes: si ningú pot alçar la veu, el problema deixa de ser visible.
A més, el nou protocol d’allotjaments temporals torna a responsabilitzar a les famílies de la seva situació i, alhora, fa servir a les treballadores de Serveis Socials com a policies per assegurar-se que, de veritat, la família no pot pagar un lloguer al barri on té tota la vida. Les companyes que venen de desnonaments, ja estaven en una situació precària abans. En quinze dies no sortiran de la pobresa. Ni en dos mesos ni en sis. La vulnerabilitat que pateixen no és individual, és endèmica, sistemàtica i generalitzada. És la conseqüència directa de lleis i polítiques que precaritzen la vida i vulneren drets laborals i d’habitatge. Impulsades per polítics, executades per jutges i aplaudides per empresaris, rendistes i especuladors.
Per anys d’experiència, ja sabem que ni polítics ni rendistes faran absolutament res per millorar la vida de la classe treballadora. Sabem, també, que només les veïnes organitzades hem aconseguit millores, quedar-nos a casa nostra, als nostres barris, impedir que ens trepitgin. Hem vist de sobres com el gran canvi que venia a instaurar el PSC a Barcelona és el d’amagar la pobresa contínuament i portar-la ben lluny perquè els grans magnats de la Copa Amèrica, els inversors immobiliaris, els expats i els turistes no puguin veure que en aquesta ciutat hi ha misèria a cada cantonada i ells en són els culpables. Un Pla Endreça a tots els nivells i en totes les seves polítiques. Us avisem: davant les represàlies i les promeses fetes de fum, continuarem organitzades i alçant la veu.
Sindicat d’Habitatge de Gràcia | Sindicat d’Habitatge de Nou Barris | Grup d’Habitatge de Les Corts | Grup d’Habitatge de Sants | Sindicat de Barri del Poble Sec